Menjar és una necessitat bàsica, però cuinar va molt més enllà de la simple acció d’alimentar-nos. La cuina és una expressió de cultura, creativitat i tradició.
És també una manera de recordar, de compartir i de viure el present amb intensitat.
A Menorca, on el ritme de vida convida a gaudir de cada instant, la gastronomía es converteix en una experiència sensorial i emocional que ens connecta amb el paissatge, amb la gent i amb la nostra pròpia història.
Quan cuinem, inevitablement evoquem records. Hi ha plats que tenen el poder de transportar-nos a la infantesa, a la casa dels avis o a moments especials de la nostra vida.
Una oloreta d’un sofregit pot despertar la memòria d’un diumenge en família, i el gust d’un formatge curat amb rem ens pot fer reviure una tarda d’estiu a la platja.
Cada recepte, cada ingredient, té una història darrere, una tradició que es transmet de generació en generació.
A Menorca, aquesta connexió amb el passat es manifesta en plats tan arrelats com l’oliaigua, el perol de carn o les coques de recapte, que ens recorden d’on venim i ens ajuden a preservar la nostra identitat culinària.
Però la cuina no és només memòria, també és creativitat. No cal ser un gran xef per experimentar, provar nous ingredients o reinterpretar plats tradicionals amb un toc personal.
Cuinar ens permet jugar, equivocar-nos i descobrir noves combinacions de sabors.
En un món cada vegada més accelerat, on sovint mengem de pressa i sense parar atenció, dedicar temps a la cuina és una manera de reconnectar amb el que mengem i amb noltros mateixos. És un acte de consciècia i de respecte cap els aliments i cap a la terra que ens els proporciona.
A més, la cuina és, sobretot, una experiència de connexió amb els altres. Compartir un àpat és una de les formes més antigues i universals de socialització.
A Menorca, això es viu intensament tant en trobades familiars com a les festes populars, on la gastronomía juga un paper fonamental.
Una bona ensaïmada, una taula plena de pastissets, la sobrassada, no són només aliments, sino elements que reforcen els vincles entre les persones.
Quan cuinem per algú li oferim una part de noltros i és un gran acte d’amor i de cura que no necessita paraules.
D’altre banda, la cuina també pot ser una forma d’expressió personal. Com una pintora utilitza els seus pinzells o una escriptora les seves paraules, una cuinera utilitza els ingredients per explicar una història i per transmetre emocions. Cada plat és una obra efímera, per això és molt important la consciència de què cuinem i com ho cuinem.
En definitiva, cuinar és molt més que alimentar-nos. És una manera de viure el present amb tots els sentits, de recordar el passat i de compartir el futur.
És un acte que ens nodreix, no només, físicament, sinó també a nivell emocional i cultural.
A Menorca, on la gastronomía forma part del nostre patrimoni i la nostra manera de ser, cuinar és un ritual i un plaer, conservem aquests valors per noltros i per les generacions futures
